La confrontació, la disfunció del món actual i la fúria/ràbia interior es representen en l’acció pictòrica reivindicativa de Francesca Llopis, “Nosaltres&l’estat de les coses 2018”. Les empremtes dels dits amb tinta i l’impacte de les mans fins a estripar el paper, ens porten a un forat, un punt de fuga i un crit.
És dins de la pintura on Vanessa Pey revela un món invisible, subterrani. La seva mirada captura una dimensió paral·lela d’on sorgeixen nous elements, formes, éssers i paisatges, que ens retornen a la idea d’Insekta, aquest ésser reivindicatiu, que proposa una nova llum en l’estat de les coses.
Insektament errants és un dispositiu que s’expandeix en forma de vídeo, pintura i fotografia. Una col·laboració de Francesca Llopis i Vanessa Pey amb la interpretació entomològica i sonora de Pierre Bastien.

Insektament errants
Si sóc forat em sé comprendre,
Incòmode del món.
Sento el negre en l’infinit,
En el dol de tots els plecs.
És també el paisatge dels temors,
l’atzar rasant,
La mirada subterrània.
A les mans duc la memòria,
A cada dit un horitzó,
Sóc, també, la tinta que no em bec,
La tinta que no entenc.
Ivette Serral

La confrontación, la disfunción del mundo actual y la furia/rabia interior se representan en la acción pictórica reivindicativa de Francesca Llopis, “Nosaltres&l’estat de les coses 2018”. Las huellas de los dedos con tinta y el impacto de las manos hasta romper el papel, nos llevan a un agujero, un punto de fuga y un grito.
Es dentro de la pintura donde Vanessa Pey revela un mundo invisible, subterráneo. Su mirada captura una dimensión paralela donde surgen nuevos elementos, formas, seres y paisajes, que nos devuelven a la idea de Insekta, este ser reivindicativo, que propone una nueva luz en el estado de las cosas.
Insektament errants es un dispositivo que se expande en forma de vídeo, pintura y fotografía. Una colaboración de Francesca Llopis y Vanessa Pey con la interpretación entomológica y sonora de Pierre Bastien.

Insektament errants
Si soy agujero me comprendo,
Incómodo del mundo.
Siento el negro en el infinito,
En el duelo de todos los pliegues.
Es también el paisaje de los temores,
El azar rasante,
La mirada subterránea.
En las manos llevo la memoria,
A cada dedo un horizonte,
Soy, también, la tinta que no me bevo,
La tinta que no entiendo.
Ivette Serral

Francesa Llopis’ pictorial action Nosaltres & l’estat de les coses 2018 (Us & the state of things 2018) addresses the confrontation and the dysfunction in today’s world as well as the inner fury/rage. Inked fingerprints and pressed hands that tear the paper, taking us into a hole, a vanishing point, and a cry.
Whithin the paintings Vanessa Pey unlocks an invisible, subterranean world. Her gaze captures a parallel dimension where new elements, forms, beings and landscapes arise, bringing us back to Insekta’s idea, this reclaiming being who sheds fresh light on the current state of things.
Insektament errants is an artistic device articulated through video art, painting and photography. A collaboration between Francesca Llopis and Vanessa Pey with an entomological and sonorous interpretation by Pierre Bastien.

Insektament errants
Only as a hole do I understand myself,
uneasy about the world.
I feel the blackness in the infinity,
In the duel of all folds.
It is the landscape of fears too,
the low-flying chance,
the subterranean gaze.
I carry the memory on my hands,
Each finger a horizon,
I am, too, the ink I do not drink,
the ink I do not understand.
Ivette Serral